Osti tu, dues setmanes sense anar-hi i quan torno em trobo dues vies més. Que els passa amb aquests equipadors, van a muerte!
 |
| La Cova de l'Ós |
Doncs sí, havia quedat amb el Marito i no teníem molt temps per escalar. Així que tenint-ho a un cop de pedra anem cap allà altre cop. En el meu cas molt a gust, en el seu potser no tant, ell hagués anat a Calders.
I només arribar em trobo que han muntat una erra just al principi, sobre el sostret on en l'última entrada us vaig relatar una nova via... de lluny no ho vaig entendre, suposo que hi deu haver una explicació...?
 |
| Arflak, 6c+ |
Però el cas és que volia portar-lo més endavant, a la cara perro o al 7c de les micro tufes. Que és rebentés una mica a la placa montserratina. I per això vam anar cap al mig. I vet aquí que al costat, en el mur negre lleig i buit i pel que sembla amb més possibilitats de les que aparentava, han obert dues vies!
Abans però, vam calentar en el pedrot en forma de triangle on hi ha un parell de sisens, Arflak 6c+ i Cagandurria 6b+. I joder si vam calentar, em vaig confondre i vaig fer la dura. Una placa tècnica (com sempre, aquí), amb més d'un i dos passos de no respirar, sense peus i tampoc possibilitats de rectificar a vista.
 |
| El Mario a La Terrosa |
Però que coi, el que jo volia era tastar les noves vies, plenes de terra i brutes, disfrutar el pànic davant la possibilitat d'arrancar coses. És el preu del descobriment. Preu que de bon grat pago. La via comença en una fissura així mig bavaresa relativament fàcil, però que les condicions actuals en fan canviar la percepció. Continua amb un petit bloc delicat de dues oueres romes i sorrenques cap a un pla amb un bidit-monodit estrany, estrany. Obrint no em vaig demorar i el pas del bidit el vaig fer amb la cinta ajudant-me. Fet això només ens queden unes quantes mini panxes de passos més o menys roms. Una tragèdia per al coco. I una sortida mig en mantle bastant agònica.
Em va encantar.
 |
| La nova via |
