 |
| 3er Llarg Viatge Apatxe |
Tot i que el concepte de llegir blogs d'escalada s'ha tornat un pel demodè, sempre hi ha pàgines que cada cert temps he de visitar. Una d'aquestes es el blog dels Visas, un diari d'escalada d'una colla d'escaladors d'Esparreguera, que ho són des de temps bén pretèrits. Fa un cert temps van publicar una entrada que em va quedar impresa a la memòria, on en el dia fan tres ascencions: la Bego-Miguel-Kush a Can Jorba, la Esquivabolas a la Cajoleta i la Francesc Casanovas als Plecs de Llibre. Una espècie d'integral amb caminades pel mig, (tot i que honestament no sé bén bé quin és el concepte integral). I des de llavors, quan vull fer una vieta per Montserrat em miro si puc unir-la a altres per fer-la més extensa. Evidentment, si pujo al Cavall Bernat o a la Mòmia seria absurd afegir-hi res, però hi ha altres casos on és factible.
I aquest és el cas de l'altre dia on, a la proposta d'en Jordi Rios de fer la Viatge Apatxe a la Pastereta, jo vaig suggerir de continuar l'aventura a la Plantació, zona inexplorada per mi. Ell suggeria fer la Orgull Maputxe, però crec que el concepte és pujar, així que al final vam quedar en Viatge Apatxe més Terestel a la Cara de Mico.
A priori no és l'ideal ja que queden molt lluny l'una de l'altra, potser haguès estat millor anar a, per exemple, la Presidenta o la Roca de Sant Cugat. Una exploració abans d'ahir em deixa clar però que s'ha continuar amunt el camí de Sant Joan seguint la 'cresta' de la Pastereta i fer algo a gorros. En tot cas, toca decidir quan siguem dalt de la primera.
I dit i fet, ens llevem d'hora i aprofitem l'ombra per fer la Viatge Apatxe. Al primer llarg abusem de la confiança o la ignorància i pujem a pèl la rampa. No ho acabo de recomanar, hi ha un passet a mig camí que et fa pensar. Al Segòn llarg, obro i pateixo en la típica tirada en diagonal que sempre és un maldecap. Jo sóc més d'anar pel recte. El tercer llarg l'obre en Jordi i ens trobem que el 6b de la guia d'en Luichy ha desaparegut. Quart llarg, per mi el millor, bons cantos i anar fent sense preocupacions. La erra és a l'esquerra, d'anelles, no confondres amb la del Kraken que queda davant per davant i son uns parabolts daurats. Cinquè llarg, el que diuen més representatiu de la via, comença apretat i després és deixa fer. Bons forats i passos atlètics. Prou Maco.
 |
| A l'ombreta d'un arbre buscant una nova via |
Un cop acabats remuntem pel camí de Sant Joan (marques blaves i unes infames marques negres on hi posa <3m>) i un cop alla decidim que fem. El Sol de la Terestel ens tira enrere i el debat resta entre La que hi faltava i la Petit Guifrè a la Magdalena Inferior. No volem abusar i acabem la tarda en el 4rt/5è grau en funció d'on miris la ressenya.
 |
| Últim llarg de La que hi faltava |
La que hi faltava, un mur continu de qualitat, ple de bones preses que et fan disfrutar de mala manera. I les assegurances prou ben posades, no et fan patir gens. Potser altres dies en voldriem alguna menys per treballar l'aspecte psicològic, però vaja, ahir em va semblar tot molt bé. Així que anant fent completem els tres llargs i fem cim. Sense comentaris.
De tornada, busquem el camí del Clot de la Mònica (marques grogues) passat el mirador i baixem fins al torrent de pont, que baixa a la Vinya nova. Probablement més endavant del mirador hi hauria un enllaç directe però val més vell conegut...
