 |
| ressenya on veiem les diferències entre vies |
Els divendres acostuma a ser dia d'esportiva però els habituals no podien i vaig quedar amb en Jordi que està tot motivat per trepar. Teníem varies vies a l'agenda i la següent que tocava era l'Aresta Ribas al Pollegó Oest. Metres i metres de grau assequible amb les assegurances justes, escalada de fondo per a bregar-hi tot el dia.
No comptàvem però amb les calors que últimament estem patint per aquestes contrades i aquell dia no seria diferent. Tot i que havíem quedat relativament d'hora, a les 12 hores ja teníem el Sol al clatell i deu ni do com es feia sentir. Començàvem amb 2 litres i mig d'aigua i a dalt del cim tot just ens va quedar un glop a cadascun.
Però el protagonista del dia no va ser la deshidratació ni el cansament, sinó les xapes de la via Enxaneta i la ressenya d'escalatroncs. Havíem imprès la foto de la ressenya en blanc i negre, quedant els perfils de la roca lleugerament vagues; vam anar seguint l'esquema de reunions que al seu blog ens proposava unint els primers llargs. Desgraciadament, el tercer llarg el va començar en Jordi i on posava "reunió d'una savina i un parabolt" ell no va saber guipar-ho i va continuar amunt, trobant-se les xapes de la via Enxaneta a la dreta de la Ribas. Petit fallo que va suposar rapelar dues xapes i fer una erra... no gaire ortodoxa entre les dues vies.
 |
| patint al 6c |
Vam continuar i vaig unir el llarg quart i el cinquè, fent el "bonic esperó" i la crosteta de tercer fins a la següent paret, la més vertical i destacable de l'ascenció. Fent de lider altre cop, en una mala lectura de la foto tiro recte amunt, quan si et fixes bé a l'esquerra hi ha les xapes de l'Aresta Ribas. Les vaig veure però, equivocament, vaig assumir que eren d'alguna altra línia que donava allí, ni per un moment se'm va acudir que la línia bona era aquesta. Així que res, tiro amunt vers la Enxaneta i encadeno un 6a duríssim, que em fa dubtar del meu estat físic però que disfruto molt. Rocam de qualitat.
Unirem llargs set i vuit i més tard, anant jo de primer al penúltim llarg l'Enxaneta em va tornar a fer una mala passada. On posava "trobarem un parell de ponts de roca. Des del
segon anem en diagonal cap a l’esquerra per després d’una expansió
tornar a escalar en tendència a la dreta fins arribar a la reunió." jo només en vaig trobar un i em va sorgir un cert dubte. Més amunt vaig posar un friend i llavors em va donar per mirar a la dreta guipant un parabolt i més amunt un altre. No era en diagonal a l'esquerra?! No entenia res. Enganxat a la paret vaig tornar a mirar la foto de la ressenya sense saber que coi passava. La lògica em deia amunt i recte pel tros trencat, però els parabolts anaven cap al punt on representava que hi ha la erra que busco. Total que em deixo de tonteries, trec el friend i desgrimpo travessant a la dreta fins la xapa, seguint en diagonal cap a la placa de la dreta que ni de conya era quart... Ara ja se que ha passat, però en aquell moment em va disgustar bastant, era el penúltim llarg de la Enxaneta, un 6a. Honestament, no se quines conclusions treure'n; confondrem per dues vegades en la via que estic fent...
 |
| Penúltim llarg escollint (altre cop) l'opció incorrecta |
Finalment, en Jordi completa l'últim llarg, amb un passet físic de sortida de la erra com a màxima dificultat. Celebrem el cim i baixem, caminant durant més d'una hora, exhausts cap a la Vinyanova.
 |
| Cim |
