Tot i que per la meva feina (no en tinc) sempre sóc de vacances, fer una sortida a l'agost em resulta igualment desitjable. I aquest cop va ser una setmana a Céüse d'escalada non-stop.
 |
| L'Ivan banyant-se a l'estany |
La veritat es que la setmana va ser collonuda, em vaig posar en forma sense poder-ho evitar, des del camping Les Guerins tens ben bé 50 minuts de caminada fins a peu de paret. I amb un sol torracollons. Al principi et fas el llest i vas per feina, però quan arribes tocat a dalt saps que per l'endemà toca anar tranquil. Xino xano però sense parar es van acumular els metres i el desnivell a les cames.
 |
| A l'esquerra de Beau mouvement sur fond bleu |
I les vies, que puc dir-ne... escalada fina amb bastant compromís. T'obliga a confiar en els peus i en el que fas. I no temer tant per caure, perque sinó no vas enlloc. Hi ha molta banyereta, i cantos romets o rentats en les parts compromeses. I just llavors és quan te la claven els equipadors. Recordo haver escoltat alguna vegada el debat sobre assegurar el pas o deixar el pas per ser escalat. Els francesos o tenen clar, fot-li collons i escala'l, que després tens una xapa. Així, clar, veus com la cosa allunya fins a 3 o 4 metres sense problema. Quan al tercer dia vaig sentir que 'escalava' va ser genial.
Si vaig lluny a escalar, a llocs que se que no tornaré en breu, em dedico a provar el màxim de vies. No més d'un intent a cada una. Aquest cop no va ser diferent i, tot i que només escalava un parell o tres vies per dia, al final van ser bastantes. Em resulta difícil recomanar-ne alguna, ja que totes em van mostrar alguna cosa. En el primer dia, potser Un pont sur l'infini, un 7a de creure-s'ho una mica que em va deixar tocadissim. El segon dia un 6c+ a la part dreta del sector Berlin, via nova i de xapes daurades al costat de la ¿Super Mario?, que tenia el pas entre xapes i unes seqüències alucinants. Del tercer dia recomanaria la via del costat esquerre de Beau movement sur fond bleu. Llarga, variada, amb compromís i, en definitiva, preciosa. El sisé dia vaig fer la via que em van venir més ganes de repetir, al sector nichiapa, Dans l'ombre de la meute. Aquesta és un 7a+ que discorre per una fisura oberta, gairebé podria dir xemeneia, que et fa treballar amb tot el cos i que a vista és infernal. No vaig poder treure-la, ni tan sols arribar a la erra, sens feia de nit i no era capaç de sortir el bombet de l'últim tram. Per sort alguna ànima gentil em va deixar un mallon just la xapa anterior i vaig escapar-me.
 |
| Les aproximacions |
El dia de descans, a part de mandrejar em vaig dedicar a fer una caminada fins al pic de davant. Als cartells posava Esparron. Així, vaig progressar pel llom esquivant les ovelles per no trobar-me els gossos pastors. Pel que es veu són gelosos de la seva pastura i has d'anar al tanto. No va ser gaire, només un parell d'hores, però sempre és agradable canviar per una estona el focus.
 |
| Camping Les Guerins |
 |
| Cap a esparron |
 |
| Esparron |
 |
| El llom |
 |
| La via |
 |
| Observant la Margo Hayes a Biographie |
 |
| L'Ivan a un 7b clàssic de desplom |
 |
| Esbarjo |
