Blas que te vas, La Granota; Iniciació a la via llarga.

Quan l'altre dia parlant amb el Jordi va sorgir la possibilitat de fer via llarga no vaig dubtar ni per un moment. Feia temps que no m'encaramava a cap cim i tenia moltes ganes de recuperar sensacions. També resultava que el grup que formavem practicament no tenia experiència en això de la clàssica, i sempre és disfruta més veient com els novatos viuen aquestes primeres ascencions. Conflictes interns amb les distàncies entre assegurances, tremolors i dubtes en els passos difícils; goig quan s'arriba a la reunió, etc.

¿com deies que tenia que fer la erra?

Al final vam ser quatre i ens vam repartir, La pique longue pel Daniel i el Sergi, i per mi i el Jordi la Blas que te vas, que acaben de ressenyar els escalatroncs i semblava interessant com a mínim.

I, certament, em va semblar una via tremenda! Potser no per a iniciar-se, però si per a examinar-se en travessies precàries.

La Blas son quatre llargs que deixen petjada; comencem fort en el primer llarg compartit amb la que pum que pam, on trobem un pas d'entrada dur amb dues xapes que costen d'encintar i que van deixar al Jordi tremolant per l'esforç fet i la por a caure.

¡no miris cap abaix!

Al segon llarg, sota el sostret, la que pum se'n va a trobar la pique longue fent una bonica travessa cap a l'esquerra; nosaltres, en canvi, vam sortir per la dreta enfilant-nos en un pas atlètic i, ja fora el sostre, vam continuar en una travessa cap a l'esquerra per trobar un replà on fer la segona erra. Altre cop, el 'novatu' va patir la seva primera trave, i jo no vaig poder evitar somriure'm una mica en el seu sofriment.

Però tot és aprenentatge, i ara al tercer llarg ell prenia la iniciativa fent la segona travessa amb ressolució per anar a petar just sota el cim. Molts altres s'haguessin fet enrera, però el Jordi va saber apretar-se i fer el pas de 6a i recorrer el buit de primer i jo em vaig sentir orgullós!

Per acabar, quart llarg sintesi de tota la via, una llarga travessa sota el sostre del cim assegurada una mica precariament amb una sortida senzilla per acabar la Blas.

A considerar: en l'últim llarg el cordino que hi ha fa una mica de respecte tot i que la travessa no és super complicada, afegeix una certa qualitat d'exposició al caràcter de l'escalada. També, quan surts al cim hi ha una erra a l'esquerra que s'ha d'evitar, la erra vertadera és just sobre l'ultima assegurança (un pito) que hem encintat i queda millor per recuperar el segon.

Hem fet el cim