En el camí de l'escalada el repte no sempre està en el grau. La pressió psicològica propia de l'estil d'escalada, la llargada de la via i estrès físic que comporta, la coordinació i entesa amb el company, el fet d'arribar (i tornar) d'algun lloc...
I en aquest camí ahir vam iniciar un nou tram amb significat i pes propis. La Fraggel Rock de l'Aeri.
Sentia la necessitat de tornar a la nord i en una via de 200+ metres, gestionant el cansament i el temps disponible, i certament vam millorar després de La gran Il·lusió al Cavall Bernat (un petit fiasco per a mi). No el suficient, com sempre vam començar tard i sens va fer de nit, però l'experiència a pagat la pena.
L'aproximació, aparquem a Santa Cecília, seguim GR direcció monestir i, una mica abans d'arribar a la canal que puja per darrere el serrat de Patriarques pugem per un camí fitat fins a peu de via. A dalt es fa perdedor; si seguiu els cables i esglaons acabareu a peu de la Reencuentros i tindreu que fer un rappel de 20m. aprox. fins a peu de via. Si coninueu la canal arribareu (segurament) on toca.
L1. El llarg que posa les coses al seu lloc, 6b fi i continuu que probablement tirarà enrere més d'un agosarat escalador.
L2. Un llarg bonic amb millor presa i més atlètic (tot i que més fàcil, 6a) que l'anterior, una plaer després del mal de peus del L1.
L3. Senzill V+ i ràpid a excepció de la travessia fina cap a l'esquerra a mig llarg, que em va agafar amb el peu canviat.
L4. Inicialment senzill V+, aquest curt llarg puja pel costat d'un desplom amb un pas final físic i un pel desproporcionat.
L5. Llarg de tràmit V però que porta a equívocs, compte en arribar a la R, aneu recte i obvieu anar a la dreta. Si ho feu per error aneu cap a l'esquerra pel peu de via terròs i trobareu l'inici correcte del llarg.
L6. Llarg amb inici a bloc 6b+ i resta raonable. Vaig patir com un porc per treure'l de segon donat que em tibava la corda i estava en una posició d'equilibri penosa.
L7. Últim llarg 6c i únic que no vaig poder treure (sí el Genís el company, que està fort com un bou), pas inicial no gaire difícil i passeig per l'aresta fins a un desplom a dues xapes del cim. A vista vaig confondre la seqüència i vaig llepar, enlloc d'anar per la dreta de la xapa hauria d'haver anat per l'esquerra, però com a mínim he comprovat que és volar amb ATC i corda doble unes quantes vegades.
Finalment al cim molt d'aire i, lamentablement, mala sort, un cop de vent va fer volar la motxilla del company perturbant l'alegria propia d'acabar la via amb l'orgull a tope pel paper fet.
El retorn, rappel curt per la cara sud del cim fins al collet que porta al cim de l'Aeri. Abans però una petita grimpada amb corda fixa per una fisura amb arrels. Un cop al cim baixarem per la canal de Sant Jeroni a l'esquerra fins a Santa Cecília. De nit és una canal ben feréstega, així que aneu per feina!
