Aquest diumenge vam repetir cordada de via llarga el Jordi i jo. En tenia ganes després d'una primera experiència molt grata i, com l'altre cop, ens van acompanyar en Sergi i el Dani en l'aventura. O bé, no exactament.
El cas és que esmorzant no teniem clar que voliem fer. Jo havia proposat el Cavall, em semblava que la Xavier Rabat, que havia ressenyat el Jose Wa le ro al grup de Parets, roques i agulles, podria ser un bon pas endavant per a l'aprenentatge. Cinc llargs amb regust a gran paret, on l'Ae i una dificultat no exagerada s'anaven turnant per, imaginava, donar-nos un punt picant i una gran recompensa en forma de cim mític montserratí. I és que, qui no vol fer el Cavall?
I vaja, resulta que no, que se'm van fer enrere i van optar per l'Elefant. The wall, El muro! No els culpo a posteriori, no hi va haver manera de dissuadir-los i convence'ls que l'Ae no tenia res i que quatre llargs no serien massa per a ells. Només em quedava l'esperança del Jordi, que venia tard. Podria entabanar-lo? Dios, aquest és dels bons, dels que s'apunten a totes, segur! I sí, així va ser... pobret.
I aquí ens teniu, a peu de via just les 11h del matí, i amb els ànims elevats començant l'aventura. Cavall, venim a per tu! :) :D
En previsió de les dificultats em reservo el quart llarg, gairebé tot en Ae i amb una sortida estranya segons les piades, on només un parell de ploms ens lliuren d'una caiguda de factor dos. Per tant surt el company a escalfar motors en el primer llarg. I deu ni do, com els escalfa! Un cinque finet però ben assegurat fins gairebé el final on, per desgràcia per ell, hi ha un aleje que Deu ni do de l'última xapa a la erra. 'Si queia arribava a terra' em diu panicòs mentre me'n ric.
Prenc el relleu al segon llarg, que combina trams d'Ae inicials i sisé fi l'últim terç. Xalo molt amb tota aquesta finura, tot en lliure potser sisé amb un plus de difícultat (6a+), però en Jordi peta per tot arreu i fa Ae fins on no n'hi ha. Em sap greu, jo l'he portat i al segon llarg ja pateix, no esperava que l'Ae el descoloqués tant de l'important, fluir per la roca.
Al tercer llarg repeteixo de primer, fins aquí ha durat l'inèrcia positiva, intento sortir del bombo i em trobo un pas dur de regletes que surt a un romet terrós. Díficil de xapar, tenim problemes amb la corda, acabo volant. Una llàstima, em sembla prou factible a brau passat. La resta de llarg preciós, ambient amb assegurances prou distants, i un cinqué de còdolets on més o menys es va fent bé.
Però arriba el llarg d'Ae i, en un error de càlcul m'enduc menys cintes de les que necessito, cosa que em fa veure la padrina. En recupero alguna e intento saltar-me'n també, sense èxit, Poso algun cordino suelto a les xapes, etc. Una liada. Acabo rebentat i cagant-me en tot per dins. Que hi farem. El pas dels ploms, fàcil. No patiu. La nota positiva rau en el fet que el Jordi disfruta! És veu que li acaba trobant el que a l'Ae i a patir. Aquest noi té fusta!
L'últim llarg molt bó també, sortida d'un parell de bombos amb un vent molt remarcable, segons ressenyes fàcil, jo cansat pateixo per treure-ho, però al final la moreneta em recompensa amb escreix. Ja et tenim Cavall! :D
(Per acabar, dos rappels amb la corda de 70 i retornarem per la canal ampla cap a Santa Cecilia fent una mica de volta; crec que em compensa el passeig per estalviar-me l'infern de la canal del Cavall Bernat.)
