Tardes tranquil·les a la Cova de l'ÓS com la d'aquest dissabte, quan en Genís i jo ens vam decidir a fer una nova visita al sector i gaudir de la pau i quietud del lloc. No teníem cap ambició en principi, simplement provar vies noves; però al final vaig tornar a caure en la meva jihad personal.
La cova de l'Ós |
Sense saber que volia fer en Genís, vaig decidir continuar la meva exploració de vies i escalfar en un grau assequible a priori. Havent encadenat La bella easo la sessió anterior, em vaig posar al crostó del costat dret, on hi ha dos sisens que comencen junts, és separen al mig i tornen a coincidir al final. Començo el tram comú, que també coincideix amb la via a la dreta de La bella, un bombo que s'ataca en diedre. Surto d'aquest per la dreta, fi com una mala cosa i perillós, perquè aquest crostó no és consistent del tot i tens que fer una travessa amb els peus en adherència cap a la segona xapa. Després continues jugant una mica amb l'esperó i acabes fent un pas de bombo físic (6b+). La via és prou resultona malgrat el risc de caure en la primera assegurança, una llàstima.
Un cop resolta la Sense nom (6b+) li toca a en Genís, el qual es frustra lleugerament provant un dels 7a al costat del Moll de l'Ós, quan no arriba a poder xapar la primera sense sentir-se massa exposat físicament. I avortant, acaba muntant i encadenant a la segona Les flors, via que s'ha decotat a les ressenyes del pot de 7a a 6c. Ell no hi acaba d'estar d'acord. Jo no puc dir res, no l'he feta.
I si hi ha gent que disfruta provant una via un cop rere l'altre fins que
n'assoleix la cadena, jo sóc més de descobrir-la fent un bon avista i
deixar-la en pau si no surt. Potser provar-m'hi més endavant, però res
de frustracions. Com tot, hi ha casos en que alguna cosa et fa sentir
aquesta necessitat de repetir-te, i amb la Jihad s'ha donat. Via exigent, que sempre monto fent una bonica travessa de xorreres fins a la primera xapa tot i que pot fer-se recte. Després, un pas infernal per llarg que consisteix en allargar-se a un forat profund des d'un invertit que et queda per sota la cintura. Jo no hi acabo d'arribar així que m'ajudo d'un monodit per equilibrar-me. A partir d'aquí descans, continuïtat, més descans i una última tibada fins la Erra. El conjunt em resulta espectacular i dur. Sóc incapaç de fer el pas de bloc de seguit. Algun dia...
I poc més a dir, el Genís la desmonta i ja hem fet un dia més.