Tot i que en els últims caps de setmana el que prima és disfrutar de l'entorn per sobre de l'activitat escaladora sempre trobo vies i moments que em regracien amb la pedra. I en aquest cas, al Vermell del Xincarró em vaig trobar amb una via de deu estrelles: Condón Relleno.
I que té aquesta via? Sempre són les sensacions, aquell matís d'aventura i de patiment controlat que aviven el foc de la vida interior i que fan recordar-la en el temps, independentment de moviments, seccions, passos i demés mandangues. Cada pas amunt amb la sensació que cauràs, mirant el vuit i el buit (la paranoia) i l'ultima cinta d'on t'has assegurat, pujant peus o obrint cames per trobar un descans dels braços inflats, i sí, sempre el trobes. I així pots continuar durant els 32 metres de via, patint però seguint fins al final, una placa plena de crostres que estan apunt de caure, còdols que et fan dubtar d'agafar-los i el pati que mareja i enerva però, també, t'allibera. No sé pas de que, però t'allibera.
Sí. M'ha agradat molt aquesta via!
També cal mencionar la secció de fisura a mitja via que entona el físic i dona varietat, sempre tan important, i un inici de la via plena de repises curioses que resulten petits blocs senzills però divertits.
Proveu-la que no us decepcionarà, Condón Relleno.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada