Motivacions

Aquestes van sorgint, a cops volent i d'altres t'hi trobes fotut. Motivacions. De vida, d'escalada, ves a saber, però si no hi son et vas pansint com una flor, de primer a poc a poc i al final sorgeix: el tedi.
Ahir vaig sortir a correr una estona, feia temps de l'última vegada, el cos no funcionava bé i aprofitant que el Josep de Sabates apunt me les tenia que ressolar ho he deixat un parell de mesos ben bé. Però és tornar a sortir i respirar profund l'aire de la montanya, sumar el desnivell per corriols humits, viaranys poc freqüentats o fins camp a través entre matolls, sentir el sol i la fresca acariciant-me la pell i dir: ¡Em sento feliç! (per un instant) ¡Sóc jo! Món, estic aquí.
I així, vaig pujar a la font dels rabassaires de seguit, camp a través fins Puigventós, camí del Samper i Olesa. Però aquest és un diari d'escalada i el que em porta a escriure sobre ahir és l'excitació de la descoberta, sortint del camí del pla del fideué pujant muntanya amunt entre matolls fins Puigventós vaig trobar-me petits murs de pedra calcària, roques de 4 o 5 metres, potser tercers o quarts, tot just un parell d'enfilades, que sempre havia vist de lluny i cercat amb la mirada recurrent, curiosa, i pensat: algun dia m'hi acostaré.
I amb por i respecte em començo a enfilar, buscant primer amb les mans, gairebé acariciant la pedra, perque quan no està acostumada al tracte esdevé ferèstega i capriciosa, trencadissa, i no voldria pas volar sense solució de continuïtat... I m'enfilo, em retracto, em torno a enfilar, esquivo, toco... i aprenc, cada cop més conscient, com és tot el cos el que ha d'anar amunt, com a vegades no hi ha marxa enrera i simplement has de confiar. Com, al final, has de ser tu. Sempre tu.
Són 3 enfilades en solo, 4 esguerrinxades i un temps preciós guanyat al tedi. Res més. Però sí (ha valgut la pena).