Cova de l'Ós, capítol quart, un apunt breu.

Qui ho ho hagués dit mai, dos dies seguits anant a la Cova de l'Ós... doncs sí! En Genís em va dir de fer alguna trepada ahir a la tarda i no m'hi vaig pensar. 

La cova de l'Ós

Tot hi així, aquesta va ser una tarda poc reeixida en quant a nombre de vies; el Genís tenia el dia torçat i vam dilatar-nos molt en cadascuna de les que vam provar.

Per començar, vaig deixar que escollís que teníem que fer. Com que tiba fort i tenia intenció de tastar les essencials de la cova, va decidir optar per un 7a a l'esquerra d'Entre l'Espanya i la paret. L'estil ja el sabem, forats i finura, llavis roms i creure-t'ho sempre. L'últim cop que hi havíem anat no es va atrevir amb l'entrada, te un punt perillós, estant sobre el petit promontori al costat de la cova. Si caus compte, que te'n pots anar a baix. Aquest cop però, vull obrir-la jo a vista. Una via llarga i fina, cada cop que arribes a un llavi et trobes algun pas puta. Malgrat tot es deixa fer i pots anar descansant tota l'estona. Molt recomanable fins i tot per escalfar. I la sortida no és tant perillosa, tot es creure-s'ho. 

L'ull de Poll i variant

Amb en Genís no se li dona tant bé i llepa molt. Ell és més de blocs potents i passos durs. Penso en que li pot agradar i se m'acut que L'ull de poll (7b) compleix prou bé. Cert que l'entrada és estranya i una animalada de la finura, però la segona part és espectacular. Aprofitem que tenim el pal per saltar-nos el bloc inicial i disfrutar de la resta de via. Primerament, una rampeta fina però amb bon canto, potser un 6a i, finalment, una paret lleugerament desplomada de forats, amb un bloc a la tercera xapa que bàsicament és un pas bastant llarg a la dreta des d'un bidit curt i una regleta. Genial! Com genial és l'arribada a la erra amb moltissim aire sota els peus. Quina por.

Encara la tinc molt verda aquesta via, però poc a poc...

Cal mencionar que el Josep Batlle http://josepbatlle1556.blogspot.com.es/ ha equipat una variant just al principi de la paret desplomada que no surt a les ressenyes de la cova, son 5 xapes que guanyen un desplom a l'esquerra de la placa final. Visualitzant-la des de la erra de L'Ull de poll puc dir que sembla de les dures, dures.

Per acabar aquest apunt ¿breu? Vull compartir una queixa o pensament que sempre m'ha donat la murga. Sense ser equipador, i per tant, desconeixent moltes de les implicacions: Com és possible que qui es molesta a gastar-se uns diners en ferralla de seguretat i perdre un temps valuós de la seva vida en equipar una línia, sigui incapaç de posar un nom a la seva criatura? Em rebenta absolutament dir que he encadenat a vista la via #17 de la cova. Collons, tant difícil és posar qualsevol nom? Per que, qui no vol escalar Me abruma tu inmensidad gorda? O Semen de perro viejo? No és que calgui arribar tant lluny en la creativitat, però #17?