Cova de l'Ós, capítol tercer, canvis de xip.

Una altra tarda a la Cova de l'Ós acompanyat pel Miquel, que fa una pausa de les seves vacances de birra, sol i festa i decideix disfrutar d'unes trepadetes amb mi. 

La cova de l'Ós

És curiós com, tot i haver començat a escalar pràcticament a la vegada i tenint molt més potencial, en Miquel ara mateix amb prou feines pot escalar un 6a. Passa por, no te forces, etc. Està fet un bon baconet el malparit. En algun moment hem compartit parers al respecte. El fet és que ell ja no és veu escalant com a forma de vida i tal, simplement, és diverteix i va sortint com una activitat més de cap de setmana. Per matar el temps per canviar el xip. En el meu cas, sempre hi ha un punt de voler sumar dificultat, de voler estar en forma i sobretot, tenir l'escalada com a element d'equilibri i vertebrador del meu context personal. No se si donat el cas potser viuria l'escalada i la muntanya de forma diferent, tot son supòsits... 

El cas és que avui farem escalada plaïsir. Començarem al totxo de l'esquerra de La bella easo, on hi ha dues vies tallades pel mateix patró de la zona, escalada fina amb cantos i forats puntuals, algun llavi i minibombets. En aquest totxo en forma de triangle o caputxó hi ha la Sense nom 6a (esquerra) i la Gualtrapilla 6a+ (dreta). Molt similars les dues, potser la Gualtrapilla te la travessa inicial que la fa lleugerament més dificultosa. Curtes i recomanables, pateixo bastant fent-les i en Miquel s'ha d'agafar varies vegades, el coco se l'endú.

Un croquís més clar

Després continuem al totxo de la dreta de La bella easo, on em queda una via, la Sense nom 6c+. Les bones vibras que em va donar la seva via germana fan que vulgui provar-la. Aquest cop no pateixo a la trave inicial, tot i que foto una relliscada sortint i caic a terra. La via resulta molt més fàcil del que pensava i no entenc massa bé aquest grau de diferència. És tècnica, de pujar bé els peus i col·locar-se abans d'abastar la següent presa de mans. Confiança, se'n diu. Quan t'aixeques com  pots i la veus davant la cara fas fiuuu, content. I llavors arribes al bombo de dalt.

Per acabar vaig voler muntar la Deskizofrena 7a+. La via es una sortida dura, sense peus i que em va massa alta; la resta potser un 6b/6c, amb un pas curiós per sortir de l'aresta e incorporar-se a la placa, que no requereix de físic si el fas bé. Deixe-m'ho a l'aire, ja li fareu un tientu si voleu.